COM CAL LLEGIR

Saber llegir és saber aprofundir el pensament i el sentiment d’ un autor; saber discutir, comentar, criticar i jutjar allò llegit. I és per això que llegir no és només un acte mecànic; és abans de tot, una operació intel·lectual. Llegir bé, és pensar bé. I així, l’ art de llegir es converteix en l’ art de pensar. Qui només es limita a lliscar la mirada damunt un text sense captar el sentit de les paraules, no sap llegir. Qui no es capbussa en l’ esperit del text tampoc sap llegir...

La lectura demana paciència i esperit de recerca; és per això que cal que sigui lenta i quasi contemplativa. Cal establir una mena de diàleg entre el lector i l’ autor, com qui trena una amistat... Potser va ser Descartes qui va dir (ara cito de memòria) que la lectura havia de ser una conversa. I així mentre llegim, anem elaborant el nostre propi punt de vista. La nostra opinió pren cos, i la lectura ens enriqueix. Aquesta lectura pausada, aixecant de tant en tant la vista del llibre, deixant la butaca i /o passejant en un lloc tranquil, prenent notes, pronunciant paraules en veu alta... o utilitzant d’ altres artificis, ens pot ajudar a fer del llegir alguna cosa més que un divertiment o un passar l’ estona. Ens situa en la comprensió de l’ altre sense deixar de ser nosaltres mateixos...

LLEGIR ÉS UNA AVENTURA

Des de l’ aprenentatge de les primeres lletres, fins les hores del gaudi de la jubilació, els llibres ens obren mil i un camins de descoberta de la realitat i la ficció del món. Llegir és una autèntica aventura; des de la permanent lliçó dels clàssics grecs i llatins, els textos fonamentals de l’ Edat Mitjana, l’ humanisme dels pensadors, la prosa i la poesia del Renaixement, els textos dels enciclopedistes del s. XVIII, el moviment literari del Romanticisme, les avantguardes del s. XX, la complexitat intel·lectual de la novel·la moderna, els textos teatrals com a diàleg, fins els relats d’ aventures, l’ assaig, el conte, les llegendes, les faules, les epopeies, els textos sagrats de les grans religions...

Avui, malgrat els anomenats mitjans de comunicació de masses i la mateixa informàtica, no ha mort la civilització de la paraula escrita. Potser arribi a canviar el suport, però l’ acte de llegir persistirà. Aquesta aventura personal, aquest plaer inqüestionable ens subministra les eines necessàries per interpretar la realitat canviant del nostre món actual. Amb aquesta intenció inauguro avui, ARBRE DE PAPER, aquest nou bloc, aquest ‘locus amoenus’ –el lloc delitós i agradable dels antics clàssics– l’ espai de les meves lectures i l’ arca dels meus llibres. Un espai on vull que tothom que hi arribi, s’ hi trobi com a casa seva.