La lectura demana paciència i esperit de recerca; és per això que cal que sigui lenta i quasi contemplativa. Cal establir una mena de diàleg entre el lector i l’ autor, com qui trena una amistat... Potser va ser Descartes qui va dir (ara cito de memòria) que la lectura havia de ser una conversa. I així mentre llegim, anem elaborant el nostre propi punt de vista. La nostra opinió pren cos, i la lectura ens enriqueix. Aquesta lectura pausada, aixecant de tant en tant la vista del llibre, deixant la butaca i /o passejant en un lloc tranquil, prenent notes, pronunciant paraules en veu alta... o utilitzant d’ altres artificis, ens pot ajudar a fer del llegir alguna cosa més que un divertiment o un passar l’ estona. Ens situa en la comprensió de l’ altre sense deixar de ser nosaltres mateixos...
Xavier, que bé que escrius! suposo que per fer-ho aixís és com tot: fer-ho cada dia i anar depurant tot allò sobrer, allò que no escau; llegir i rellegir per veure si té prou coherència, senzillesa i un cert atractiu, per ser engrescador i ben entès per tothom que ho llegeixi.
ResponEliminaQuin goig trobar un lector contemplatiu...
ResponElimina