Així, com en aquest títol manllevat del seu llibre ELS ARGONAUTES, així ha quedat l’ espai entre l’ escriptor i la seva obra, entre el creador i els lectors, entre un quefer vital i l’ adéu irreparable, immòbil. I nosaltres, orfes d’ un mestratge que encara prometia...
Ara, però, ens queda la paraula d’ en Baltasar Porcel, periodista i autor prolífic, compromès amb la realitat del seu temps. I ens ressonen per sempre els seus relats i novel·les amarades de mar, de passió i d’ un país encara per fer... No és, doncs, moment pel plor i sí pel gaudi d’ haver heretat un món que ja és nostre, una visió fresca, dinàmica i amb un cert regust agre que traspuen moltes de les seves novel·les. Una prosa on trobem, amb pinzellada sòbria i alhora acolorida, la seva visió de l’ amor, el paisatge, l’ aventura i el sexe, i des d’ on ens empeny a viure acceptant totes les contradiccions pròpies de la nostra humanitat...
Des d’ ara, el millor homenatge a la seva memòria és fer nostre aquest temps immòbil i afegir-lo al compàs, encara viu, de la nostra existència.
