dimarts, 7 d’abril del 2009

UN GUIA EXTRAORDINARI


Qualsevol persona que intenti formar-se intel·lectualment necessita, per superar la seva petitesa, un conseller i un mestre que des del seu paper d’ amic l’ indueixi a estimar la cultura.

De fet, des de fa temps, jo he trobat aquest guia en l’ assagista francès Michel de Montaigne, més en concret en els seus Assaigs; una obra inexhaurible de suggeriments, idees i ensenyaments on descobreixo –encara– el psicòleg, el creient, el moralista, el pedagog, el sociòleg, el polític... i sobretot l’ home culte, o millor l’ home que es cultiva a si mateix, l’ educador de si mateix. Un cas extraordinari i excepcional. La seva personalitat sensible fa d’ ell un home equilibrat, que cerca sempre la pau interior, aquella tranquil·litat d’ esperit que només pot donar la saviesa i que ell entén com «la direcció ordenada de la nostra ànima; la condueix amb mesura i proporció, i se’ n fa responsable». Aquesta regla de l’ ànima fa prevaler en si mateix la veu de la raó. Raó, judici o consciència és tot un, i és tot Montaigne; un autèntic amic i mestre de l’ equilibri mental.

Per entrar a la seva escola només cal llegir els Assaigs i meditar-los. «El meu llibre sóc jo» va dir l’ assagista, i aquesta afirmació és particularment justa quan ens parla de les qüestions de cultura intel·lectual que més l’ apassionen. El seu estil és seductor. Obre la seva experiència i ens fa el seus confidents. Ens agullona a la continua reflexió, ens fa pensar, ens convida a realitzar-nos, ens orienta amb saviesa, ens fa estimar la veritat per damunt de tot, ens inspira amor per un pensament lliure i serè.

Cal doncs, llegir i rellegir, aquest pare i mestre dels esperits crítics, que com va escriure Anatole France, Nobel de Literatura 1921, és «... un pensament, de dia en dia, més lliure i més serè, més gran i més humà»