dijous, 28 de maig de 2009

EL MISSATGE DELS SÍMBOLS


Vivim un temps de saturació visual; les revistes il·lustrades, el cinema, la televisió i sobretot el món virtual dels ordinadors en són la causa. Però, malgrat aquesta situació, no podem obviar el coneixement del llenguatge simbòlic d’ èpoques pretèrites. Rera els indiscutibles avenços de la tècnica, la medicina, la investigació i les ciències naturals, s’ amaga a la nostra comprensió intel·lectual alguna cosa inexplorable. Es tracta de completar el pensament abstracte i conceptual per altres mitjans que ens poden ajudar a entendre la realitat. Això significa que el sentit dels fenòmens no s’ explica per ells mateixos, sinó per alguna cosa que els supera. Tot allò que podem captar i investigar amb els sentits corporals està inserit en un món superior i ocult als nostres sentits, i alhora apareix interrelacionat.

Sóc dels que crec que cal aprofundir el missatge dels símbols. Somnis, llegendes, mites, monuments culturals i religiosos, entorn natural... desperten en mi una curiositat científica. Aquesta raó m’ ha dut a rellegir un diccionari bàsic a l’ entorn de les creences i llegendes mítiques del poble basc.

“Diccionario de Mitologia Vasca” és una obra sortida de la ploma i del treball de camp del capellà catòlic, antropòleg, etnòleg i arqueòleg José Miguel de Barandiaran (1889 - 1991) ; un dels fundadors de Eusko Ikaskuntza (Estudis Bascos). Els seus treballs amb Aranzadi i Eguren va culminar amb un referent obligat en la bibliografia de la prehistòria basca.

L’any 1921 crea la “Sociedad de Eusko-Folklore”; funda la revista “Anuario de Eusko-Folklore” i la publicació “Eusko-Folklore. Materiales y cuestionarios”. La Guerra Civil espanyola (1936- 1939) desfà els Estudis Bascos. Exiliat al País Basco-francès, continua treballant. Al seu retorn ocuparà la càtedra Larramendi dels Estudis Bascos, seguirà amb els treballs de camp, i posarà fi a 17 anys d’ exili.

El seu darrer projecte fou el disseny i elaboració d’ un Atles Etnogràfic del País Basc. Nomenat president de Eusko Ikaskuntza i Doctor Honoris Causa per les Universitats del País Basc, Deusto i Complutense de Madrid. Abans del seu decés als 101 anys d’ edat es crearà la Fundació que duu el seu nom. La seva extensa bibliografia és necessària per conèixer la cultura i la mitologia basques.

Però, tornem al llibre esmentat. El diccionari està escrit de manera senzilla, i és assequible a totes les persones interessades per la temàtica antropològica. Els mites, la cultura i la religió dels bascos desfilen entre genis i divinitats que adopten figures de cavall, brau, senglar, cabra, boc, serp, drac o voltor i viuen en caus o cavernes... Descobrim éssers antropomorfs de sexe femení; númens aquàtics, nocturns, campestres, aeris, celestes; genis malèfics; mites solars i lunars... Tot un univers que ha configurat la cultura del poble basc. Un cúmul de coneixements que fan del diccionari una eina imprescindible.



1 comentari:

  1. Molt interessant aquest llibre. Ja fa temps que havies parlat del tema, gràcies per il·lustrar-lo amb aquest suggeriment.

    ResponSuprimeix