BENEFICIS DE LA LECTURA

“Llegir és viure” va escriure Montaigne als seus Assaigs; aquesta afirmació en boca d’ un home que va viure ben poc, queda compensada amb el gavadal de les seves lectures. Com segur saps, passava gran part de la seva jornada entre llibres. Llegia per divertir-se i per estudiar. Una lectura tranquil·la, en efecte, refresca el nostre esperit i alimenta la nostra conversa.

Llegir no trenca la necessària solitud ans més aviat ens acosta als millors exemples de la humanitat i afavoreix el seu estudi. Així descobrim el món dels pensadors, els moralistes, els historiadors, els poetes, els novel·listes... En una paraula, ens obre l’ univers dels creadors (sense distinció de sexe). I és així com un dels beneficis de la lectura és el coneixement de l’ Altre. I coneixent-los, aprenem. No en tenim prou amb la sola observació de la seva biografia; cal aprofundir, també, el caràcter dels personatges, de les novel·les, de les tragèdies, de les comèdies... D’ aquesta forma tenim una visió completa dels autors i de les seves obres.

Ja ho veus, llegir és viure, gràcies al coneixement de realitat i ficció. Però, assaborint la dolçor, no oblidis mai que l’ excés o la golafreria en la lectura tampoc no és cap benefici. Potser un altre dia en parlem...

UN GUIA EXTRAORDINARI

Qualsevol persona que intenti formar-se intel·lectualment necessita, per superar la seva petitesa, un conseller i un mestre que des del seu paper d’ amic l’ indueixi a estimar la cultura.

De fet, des de fa temps, jo he trobat aquest guia en l’ assagista francès Michel de Montaigne, més en concret en els seus Assaigs; una obra inexhaurible de suggeriments, idees i ensenyaments on descobreixo –encara– el psicòleg, el creient, el moralista, el pedagog, el sociòleg, el polític... i sobretot l’ home culte, o millor l’ home que es cultiva a si mateix, l’ educador de si mateix. Un cas extraordinari i excepcional. La seva personalitat sensible fa d’ ell un home equilibrat, que cerca sempre la pau interior, aquella tranquil·litat d’ esperit que només pot donar la saviesa i que ell entén com «la direcció ordenada de la nostra ànima; la condueix amb mesura i proporció, i se’ n fa responsable». Aquesta regla de l’ ànima fa prevaler en si mateix la veu de la raó. Raó, judici o consciència és tot un, i és tot Montaigne; un autèntic amic i mestre de l’ equilibri mental.

Per entrar a la seva escola només cal llegir els Assaigs i meditar-los. «El meu llibre sóc jo» va dir l’ assagista, i aquesta afirmació és particularment justa quan ens parla de les qüestions de cultura intel·lectual que més l’ apassionen. El seu estil és seductor. Obre la seva experiència i ens fa el seus confidents. Ens agullona a la continua reflexió, ens fa pensar, ens convida a realitzar-nos, ens orienta amb saviesa, ens fa estimar la veritat per damunt de tot, ens inspira amor per un pensament lliure i serè.

Cal doncs, llegir i rellegir, aquest pare i mestre dels esperits crítics, que com va escriure Anatole France, Nobel de Literatura 1921, és «... un pensament, de dia en dia, més lliure i més serè, més gran i més humà»