LA MEVA VENÈCIA

Malgrat els meus viatges, encara desconec ciutats que estimo des de fa molt de temps... Venècia, n´és una d’ elles. Només tinc imatges manllevades de Canaletto, Bellini, Giorgione, Tintoretto, Tiepolo, Marquet, Fortuny... imatges d’ una bella ciutat suspesa damunt l’ aigua. I amb els colors dels mestres també guardo la paraula; una paraula que comença amb els textos de Carlo Gozzi i Carlo Goldoni, ambdós imbuïts de la tradició còmica i mestres de la commedia dell’ arte, sense oblidar El mercader de Venècia de l’ immortal W. Shakespeare, i passant de puntetes pel romanticisme d’ Alfred de Musset en La nuit vénitienne... I de l’ art de Talia a la novel·la de Tomàs Mann, La mort a Venècia, i la seva versió filmada per Visconti.

Aquesta amalgama literària no deixa enrere la meva afecció per la música de l’ escola veneciana, des d’ Adrià Willaert a Gioseffo Zarlino, Claudio Merulo, Andrea i Giovanni Gabrieli fins arribar a l’ esplendorós barroc d’ Antonio Vivaldi.

Ja ho pots veure. Aquesta és la meva visió d’ una ciutat que encara desconec. Com ignoro les seves olors, les seves festes, el seu carnaval, el parlar de la seva gent, els trencalls sobtats i els palaus mig enrunats. De ben segur que darrera la façana falsa i turística d’ una ciutat de cartró pedra, també hi batega un cor ple de joia, un orgull intacte en una gent que vol conservar la seva història, la seva cultura i la seva llengua... De moment tinc una bona colla d’ amics que m’ han obert els ulls a la realitat present i al futur de Venècia.

Tant de bo, pugui conèixer aviat la bellesa d’ una Venècia real!

EL TEMPS IMMÒBIL

Així, com en aquest títol manllevat del seu llibre ELS ARGONAUTES, així ha quedat l’ espai entre l’ escriptor i la seva obra, entre el creador i els lectors, entre un quefer vital i l’ adéu irreparable, immòbil. I nosaltres, orfes d’ un mestratge que encara prometia...

Ara, però, ens queda la paraula d’ en Baltasar Porcel, periodista i autor prolífic, compromès amb la realitat del seu temps. I ens ressonen per sempre els seus relats i novel·les amarades de mar, de passió i d’ un país encara per fer... No és, doncs, moment pel plor i sí pel gaudi d’ haver heretat un món que ja és nostre, una visió fresca, dinàmica i amb un cert regust agre que traspuen moltes de les seves novel·les. Una prosa on trobem, amb pinzellada sòbria i alhora acolorida, la seva visió de l’ amor, el paisatge, l’ aventura i el sexe, i des d’ on ens empeny a viure acceptant totes les contradiccions pròpies de la nostra humanitat...

Des d’ ara, el millor homenatge a la seva memòria és fer nostre aquest temps immòbil i afegir-lo al compàs, encara viu, de la nostra existència.

LLIBRES I VIATGES

Viatjar ens permet descobrir paisatges, ciutats, ambients, costums, persones... Viatjar suposa enriquir-nos amb la cultura dels Altres; eixamplar horitzons, fer amistats, gaudir de cuines noves... Viatjar és viure, aprendre, experimentar...

Però, potser abans o després de la teva aventura, voldràs ampliar i afermar la teva descoberta. Per fer-ho, res millor que un llibre. Aquí, t’ ofereixo un petit tast. Vint –i– tres indrets, vint –i– tres llibres... Vint –i– tres lectures imprescindibles.

BATH - Persuasió - Jane Austen – Proa

BERLIN - Berlín Alexanderplatz - Alfred Döblin - Edicions de 1984

BOMBAI - Els fills de la mitja nit - Salman Rushdie – Empúries

BUENOS AIRES - El túnel - Ernesto Sábato - Seix Barral

CIUTAT DEL CAP - L'edat de ferro - J.M.Coetzee - Edicions 62

EL CAIRE - Entre dos palaus - Naguib Mahfuz – Bromera

EL CONGO - El cor de les tenebres - Joseph Conrad - Galàxia Gutenberg

ILLES GREGUES - El mago - John Fowles – Anagrama

ISTANBUL- Istanbul - Orhan Pamuk – Bromera

LIMA - Conversación en la catedral - Vargas Llosa – Alfaguara

LISBOA - Llibre del desassossec - Fernando Pessoa - Quaderns Crema

LONDRES - Una música constant - Vikram Seth – Empúries

NOVA YORK - La ciutat de vidre - Paul Auster – Proa

NÀPOLS - Montedidio - Erri de Luca - La Magrana

PARÍS - París no se acaba nunca - Enrique Vila-Matas – Anagrama

PRAGA - Noces a casa - Bohumil Hrabal – Destino

PROVENÇA - Cartas a Theo - Vicent Van Gogh – Paidós

RIU GANGES - El riu - Rumer Godden – Viena

S. PETERSBURG - L'agulla daurada - Montserrat Roig – Destino

SALVADOR DE BAHIA - Els vells mariners - Jorge Amado – Proa

TÀNGER - El cel protector - Paul Bowles - Edicions 62

TÒQUIO - Tòquio blues - Haruki Murakami – Empúries

VENÈCIA - La mort a Venècia - Thomas Mann – Proa

De ben segur és una mostra incompleta... Tan se val! Tu allargaràs la llista, d’ acord amb els llocs visitats o per visitar. No ho dubtis!

Bon viatge i bona lectura!

BENEFICIS DE LA LECTURA

“Llegir és viure” va escriure Montaigne als seus Assaigs; aquesta afirmació en boca d’ un home que va viure ben poc, queda compensada amb el gavadal de les seves lectures. Com segur saps, passava gran part de la seva jornada entre llibres. Llegia per divertir-se i per estudiar. Una lectura tranquil·la, en efecte, refresca el nostre esperit i alimenta la nostra conversa.

Llegir no trenca la necessària solitud ans més aviat ens acosta als millors exemples de la humanitat i afavoreix el seu estudi. Així descobrim el món dels pensadors, els moralistes, els historiadors, els poetes, els novel·listes... En una paraula, ens obre l’ univers dels creadors (sense distinció de sexe). I és així com un dels beneficis de la lectura és el coneixement de l’ Altre. I coneixent-los, aprenem. No en tenim prou amb la sola observació de la seva biografia; cal aprofundir, també, el caràcter dels personatges, de les novel·les, de les tragèdies, de les comèdies... D’ aquesta forma tenim una visió completa dels autors i de les seves obres.

Ja ho veus, llegir és viure, gràcies al coneixement de realitat i ficció. Però, assaborint la dolçor, no oblidis mai que l’ excés o la golafreria en la lectura tampoc no és cap benefici. Potser un altre dia en parlem...

EL MISSATGE DELS SÍMBOLS

Vivim un temps de saturació visual; les revistes il·lustrades, el cinema, la televisió i sobretot el món virtual dels ordinadors en són la causa. Però, malgrat aquesta situació, no podem obviar el coneixement del llenguatge simbòlic d’ èpoques pretèrites. Rera els indiscutibles avenços de la tècnica, la medicina, la investigació i les ciències naturals, s’ amaga a la nostra comprensió intel·lectual alguna cosa inexplorable. Es tracta de completar el pensament abstracte i conceptual per altres mitjans que ens poden ajudar a entendre la realitat. Això significa que el sentit dels fenòmens no s’ explica per ells mateixos, sinó per alguna cosa que els supera. Tot allò que podem captar i investigar amb els sentits corporals està inserit en un món superior i ocult als nostres sentits, i alhora apareix interrelacionat.

Sóc dels que crec que cal aprofundir el missatge dels símbols. Somnis, llegendes, mites, monuments culturals i religiosos, entorn natural... desperten en mi una curiositat científica. Aquesta raó m’ ha dut a rellegir un diccionari bàsic a l’ entorn de les creences i llegendes mítiques del poble basc.

“Diccionario de Mitologia Vasca” és una obra sortida de la ploma i del treball de camp del capellà catòlic, antropòleg, etnòleg i arqueòleg José Miguel de Barandiaran (1889 - 1991) ; un dels fundadors de Eusko Ikaskuntza (Estudis Bascos). Els seus treballs amb Aranzadi i Eguren va culminar amb un referent obligat en la bibliografia de la prehistòria basca.

L’any 1921 crea la “Sociedad de Eusko-Folklore”; funda la revista “Anuario de Eusko-Folklore” i la publicació “Eusko-Folklore. Materiales y cuestionarios”. La Guerra Civil espanyola (1936- 1939) desfà els Estudis Bascos. Exiliat al País Basco-francès, continua treballant. Al seu retorn ocuparà la càtedra Larramendi dels Estudis Bascos, seguirà amb els treballs de camp, i posarà fi a 17 anys d’ exili.

El seu darrer projecte fou el disseny i elaboració d’ un Atles Etnogràfic del País Basc. Nomenat president de Eusko Ikaskuntza i Doctor Honoris Causa per les Universitats del País Basc, Deusto i Complutense de Madrid. Abans del seu decés als 101 anys d’ edat es crearà la Fundació que duu el seu nom. La seva extensa bibliografia és necessària per conèixer la cultura i la mitologia basques.

Però, tornem al llibre esmentat. El diccionari està escrit de manera senzilla, i és assequible a totes les persones interessades per la temàtica antropològica. Els mites, la cultura i la religió dels bascos desfilen entre genis i divinitats que adopten figures de cavall, brau, senglar, cabra, boc, serp, drac o voltor i viuen en caus o cavernes... Descobrim éssers antropomorfs de sexe femení; númens aquàtics, nocturns, campestres, aeris, celestes; genis malèfics; mites solars i lunars... Tot un univers que ha configurat la cultura del poble basc. Un cúmul de coneixements que fan del diccionari una eina imprescindible.