“Llegir és viure” va escriure Montaigne als seus Assaigs; aquesta afirmació en boca d’ un home que va viure ben poc, queda compensada amb el gavadal de les seves lectures. Com segur saps, passava gran part de la seva jornada entre llibres. Llegia per divertir-se i per estudiar. Una lectura tranquil·la, en efecte, refresca el nostre esperit i alimenta la nostra conversa.
Llegir no trenca la necessària solitud ans més aviat ens acosta als millors exemples de la humanitat i afavoreix el seu estudi. Així descobrim el món dels pensadors, els moralistes, els historiadors, els poetes, els novel·listes... En una paraula, ens obre l’ univers dels creadors (sense distinció de sexe). I és així com un dels beneficis de la lectura és el coneixement de l’ Altre. I coneixent-los, aprenem. No en tenim prou amb la sola observació de la seva biografia; cal aprofundir, també, el caràcter dels personatges, de les novel·les, de les tragèdies, de les comèdies... D’ aquesta forma tenim una visió completa dels autors i de les seves obres.
Ja ho veus, llegir és viure, gràcies al coneixement de realitat i ficció. Però, assaborint la dolçor, no oblidis mai que l’ excés o la golafreria en la lectura tampoc no és cap benefici. Potser un altre dia en parlem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada